Els nostres peus... tu amb unes noves bambes 'ultraxules' ..., esperant q arribi l'hora de 'separarse' i jo entro en 'Niagara'...
Son les 14.50h i pujo a agafar lloc...
Per evitar el 'masoquisme' intento anar ràpit escales amunt i no mirar enrrere!, llavors quan ja estic sentada... no puc evitar mirar per la finestra...et veig q marxes amb un 'trist somriure', pq sempre ets tant dolça q somrius... només faltaries tu, ja n'hi ha prou amb un 'Niagara'! jejeje
Aquest cop mentre em posava els auriculars per 'distreure' la neurona, i enganyarla!!!, miro per la finestra i havies tornat!... mmm, et pregunto: baixo? Tu me fas q si amb la mirada... i deixo tot per fer l'últim cigarret abans de marxar (excusa), me dius q havies entrat al cotxe i al rellotje marcaven les 15h i q ni t'ho havies pensat, vas tornar!.
L'imatge q tinc de la teva mà al cor... i besant-la...inolvidable.
1 comentario:
tenia que tornar, faltaven 15 minuts que aprofitar... Lo bó es que haviem intentat canviar la hora en l'últim moment, que marxessis a les 18h, pero no hi havia plaça...
Publicar un comentario