Pa amb tomàquet

Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser

que és més saborós que els altres

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil

o llonganissa ben ampla

perquè acompanyin el pa

ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,

llonganissa de la Plana,

que els osonencs en això

tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit

i bons amics a la taula

per compartir el que mengem

i fer petar la xerrada,

que conversar amb els amics

sempre sol despertar gana

i el menjar, si és compartit,

resulta més saludable.

He triat aquest poema de Miquel Martí i Pol, primerament perque un dia pel teu sant (spring), mentres sopavem te'l vaig regalar, i també perque me l'has fet recordar amb les teves línies sobre els desitjos al voltant d'una taula, i també perque l'altre dia el cafè que vam compartir també va ser més saboròs!

També Lewis m'hi ha fet pensar, en el llibre "El Quadern de Noah", recordo que hi haviauna situació molt romàntica al voltant d'una taula. Així doncs, sigui pa amb tomaquet, sigui llagosta (Quadern de Noah), no importen els aliments que es prenguin sempre que estiguis amb bona compayia.

Vinga a taula totes!!!