NOOTKA i nosaltres

Un cap de setmana d'aquest any, Spring i Darkdevil vam fer de babysitters de la gossa nootka, perque els seus papas estaven fora de casa.

Darkdevil diu:

La vaig coneixer abans que Spring, a casa de l'Ayhla, com a part del pack de la mudança del seu amo, que incloia tres milions de caixes, la gossa i una peixera com una plaça de toros. Em dedicava a malcriar-la donant-li frankfurts, pernil dolç i formatgets de la nevera.

Primer m'ignorava, com bona Huskie, poc amiga de fer el pilota a qualsevol, però després de veure'm més sovint, ja reconeixia la meva existència amb una llepada a la ma. La seva entrada triunfal a la seva última casa va ser quan se'ls va acudir deixar-se la porta del galliner oberta. En fi.. que us he de dir... li va sortir el costat salvatge, i les va deixar despatxurrades en fila india com una gran gesta heroïca que ens ensenyava, sense copsar perquè la gent estava astorada...mmm. Quan la mirava em feia pensar en els gossos protagonistes d'uns dels meus llibres preferits de la infància, "ullal blanc" i "la crida de la selva" de JACK LONDON, precioses històries contades des del punt de vista del gos que s'han convertit en pel·licules mediocres i algo pasteloses comparades amb aquells increïbles llibres (amb perdó de Spring que li encanta la peli de l'Ethan Hawke).

No bordava quasi mai, aixecava la pota perquè l'acariciessis amb la mà a la panxa, i es feia la longuis amb gran descaro per a mangar-te una galeta de la plata del berenar de taula en quan et despistaves. Nomès tenia por del focs d'artifici. Alguna vegada es dormia a la catifa i movia les potes en somnis, segurament sommiant que caçava pels camps. Cada temporada de zel apareixien tots els gossos del barri per provar de lligar-se-la. Em tenia fascinada un chow-chow que es va arrivar a colar al garatge amb gran astúcia però poc éxit.

Fa uns dies que ja no volia els formatgets, perquè li havien amagat varis cops les medicines a dintre i ja no es fiava. El cap de setmana que vam cuidar a la nootka, la vam portar a passejar a la muntanya i va reviure tres vides... i mentre estavem a casa es va berenar l'última engruna de la meva aparent autoritat, pujant a roncar al meu sofà en quan vaig caure dormida... Spring va immortalitzar aquest moment gloriós.

Una mandrosa com jo, incapaç d'aixecar-me per treure a un gos a fer pipi pel matí, m'ho vaig arribar a plantejar al conèixer a la Nootka. Ara ella també és part de la meva vida i de la meva història d'amor.

Spring diu

segur que ha tingut una vida molt feliç, jo no la coneixia gaire però de seguida quan me la van presentar em va fer mimitos, Darkdevil deia amb enveja "li has caigut super bé a la primera". jo deia.. és perquè detecta que tinc gos i que m'agraden els animals. Sense tenir res a veure, he recordat la mort dels meus gats i puc entendre el que se sent després de conviure amb ells tants anys. Em va fer molta gràcia que venia pel matí al nostre llit i ens despertava amb el morro, recoltzant primer el cap al llit i mirant-nos dormir. Vam tenir clar que a un pis no estaria bé, que lo seu era la muntanya, perquè a casa anava cansada pel terra i va ser veure els arbres i va començar a fer saltirons i a trotar, deixant-nos un kilometre enrera.

Pensarem en ella.

Spring + Darkdevil