Noocaa,
així és com la meva filla crida el nostre gos. La Nooocaa va entrar a la meva vida, fa gairebé sis anys, de la mà del meu amor, el pare de la criatura que tot just comença a parlar. Les primeres paraules de la meva filla van ser mama, noocaa i papa, per aquest ordre. Fa temps que la Noocaa pateix els estralls de l'edat i fa un parell de mesos que el pes dels seus setze anys s'ha fet notar. Avui ha estat el seu darrer dia amb nosaltres, i solament puc imaginar com se sent el meu amor després d'haver compartit aquest seze anys amb "la peluda". Ara neva, en homenatge a la gosseta que es tornava boja amb els flocs de neu.
2 comentarios:
Lo siento mucho, de verdad...
Os mando muchos besos y ánimo...
¡Muchas gracias Lewis por tu cariño y apoyo!
Hechamos mucho de menos a Nootka, pero la recordaremos siempre, ha sido magnífico tenerla en nuestra vida.
Besos!!
Publicar un comentario