viernes, 31 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
Regalo de color...
Supongo q me permitiran opinar sobre los 'guantes papagayo' de colores vivos y muy calentitos... pero cuando me los puse me sentí por primera vez en la vida una cotorrita de esas q podemos ver tan vistosas... y divertidas... en el Loroparque, jeje... son guays!!! originales...jajaja
En su momento no pude postear la foto de la visita en BCN con nuestra 'Shane' así q ahí va...con la bandera y ... la bola disco! jajajaja, besitos guapas!!!
sábado, 25 de octubre de 2008
miércoles, 22 de octubre de 2008
la vista
Hace siglos que no iba al oftalmólogo, me habia empeñado en que tenia 4,50 de miopia en cada ojo. Al final he tenido que rendirme a la evidencia, no veo tan bien... pero es que ver de lejos no parecía tan importante, ¿usted debia irle muy mal conducir de noche, verdad? ¿yo? pues claro que no, conduzco a menudo. Se hace el silencio. Luego me he imaginado en la mente del medico un coche a toda velocidad, al volante rompetechos, y dejando castores asesinados a mi paso sin darme cuenta y cosas así... ains...
En fin, que me tengo que cambiar los cristales, porque me ha subido mucho. Ya verá lo claro que va a ver el mundo ahora... me dice. ains.. ¿quiere usté decir...? pues eso estaría bien, porque lo veo todo tan borroso con gafas o sin ellas. Y al menos podré gorrearle lentillas mi novia en caso de olvido, que es otra cegata como yo. Esto es como perder una libra y encontrar seis peniques.
martes, 21 de octubre de 2008
la poetissa Clementia Arderiu
Poetisa catalana que nació en Barcelona el 1889 y murió el 1976
EL NOM
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau: és nom de princesa.”
“Ai, quin nom estrany!” moltes altres feien;
i jo al fons de tot sentia l'enveja
dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.
Clementina em dic, Clementina em deia.
Però quin any s'enfuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans féu ma timidesa
i es tornà després una dolça fressa
sobre el llavi un -jo mateixa el deia-
ara m'és honor i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell damunt de la terra
com el que l'amat em canta a l'orella,
i entra en els recers de l'ànima meva
i em puja al cervell i em clou les parpelles.
Del cel de l'amor tombava una estrella…
Ara el nom em lluu damunt de la testa.
Clementina em dic, Clementina em deia.
EL NOM
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau: és nom de princesa.”
“Ai, quin nom estrany!” moltes altres feien;
i jo al fons de tot sentia l'enveja
dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.
Clementina em dic, Clementina em deia.
Però quin any s'enfuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans féu ma timidesa
i es tornà després una dolça fressa
sobre el llavi un -jo mateixa el deia-
ara m'és honor i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell damunt de la terra
com el que l'amat em canta a l'orella,
i entra en els recers de l'ànima meva
i em puja al cervell i em clou les parpelles.
Del cel de l'amor tombava una estrella…
Ara el nom em lluu damunt de la testa.
Clementina em dic, Clementina em deia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
