la poetissa Clementia Arderiu

Poetisa catalana que nació en Barcelona el 1889 y murió el 1976

EL NOM

Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau: és nom de princesa.”
“Ai, quin nom estrany!” moltes altres feien;
i jo al fons de tot sentia l'enveja
dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.
Clementina em dic, Clementina em deia.
Però quin any s'enfuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans féu ma timidesa
i es tornà després una dolça fressa
sobre el llavi un -jo mateixa el deia-
ara m'és honor i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell damunt de la terra
com el que l'amat em canta a l'orella,
i entra en els recers de l'ànima meva
i em puja al cervell i em clou les parpelles.
Del cel de l'amor tombava una estrella…
Ara el nom em lluu damunt de la testa.
Clementina em dic, Clementina em deia.